lunes, 28 de enero de 2019

Xarxes informàtiques III


Proveïdor de serveis d’internet
Els proveïdors d’internet van sorgir a finals de 1980 i principis de 1990, són les empreses i organitzacions que proporcionen als usuaris l’accés a internet i serveis relacionats. Aquests proveïdors d’internet connecten els clients als clients d’altres proveïdors de servei per mitjà de xarxes. Normalment, els proveïdors de serveis d’internet, són empreses que proporcionen serveis de telecomunicacions de dades i la connexió telefònica.





Ample de banda
En connexions a internet l’ample de banda, és la quantitat d’informació o de dades que es poden enviar a través d’una connexió de xarxa en un periode determinat. L’ample de banda,s’indica generalment en bites per segon (BPS), kilobites per segon (KBPS), o megabites per segon (MPS).





Navegador
Un navegador web és un programa informàtic que facilita a l’usuari el navegar per la xarxa, açò és, el poder visualitzar i interactuar les pàgines web de qualsevol xarxa. El seu nom prové de la seua capacitat per poder menejar-se, desplaçar-se d’una pàgina web a un altra mitjançant utilitats com els enllaços, que connecten les diferents pàgines web situades en diferents llocs del món.




-El navegador s’encarrega de llegir la informació que es troba als servidors, i de la mateixa forma que un programa d’imatges processa la informació i la mostra, obtenir la información necessària per que les pàgines puguen ser mostrades.

-Adreça URL
És una sigla del idioma anglés corresponent a Uniform Resource Locator. Es tracta de la seqüència de caràcters que segueix un estàndard i permet anomenar recursos dins de l’entorn d’Internet perquè puguen ser localitzats.

Les seues parts són:
Protocol, és el format en què es van a intercanviar les dades nostre navegadores i la màquina de destí. Hi ha diferents protocols, depenent del contingut que vullguem intercanviar. Així, per exemple, el http (hypertext transfer protocol) és per a la visualització de pàgines web, ftp (file transfer protocol) per a transferir fitxer, mail per a transmetre correus electrónicos,... Servidor, és el nom de la màquina destí. Este es compon de dos parts. El nom del servidor i el domini. Exemples de nom de servidor serien: www.yahoo.com, www.google.com, ayudaenlaweb.blogspot.com, www.manualweb.net, ... Nom del servidor, és el nom que se li haja donat a la màquina. Sol ser representatiu del lloc a què estem accedint. Per exemple, google, yahoo, flickr, youtube,... Domini de nivell superior, serien les ultimes tres lletres del nom del servidor. Són molt recognoscibles i les més normals són .com, .net i .org. Encara que hi ha moltes variants…



Alguns exemples:
HTTP: la http són les sigles de “Hypertext transfer Protocol”  és un protocol de transferencia
d’informació entre diferents serveis i els clients que usen pàgines web.
HTTPS: quan un URL comença amb Https en lloc de HTTP, vol dir que el cercador està utilitzant un esquema segur per protegir la información que està sent transferida. Aquest esquema és el que s’hauria d’utilitzar en  tota transacció comercial a internet.
Mailto: serveix per enviar un enllaç per correu, en el qual pots fer clic i iniciar un missatge de correu amb l’emissor.
El protocol FTP: defineix la forma en la que les dades han de ser transferides a travessa d’una xarxa TCP/IP.
El objectiu del protocol FTP és permetre el intercanvi d’ arxius entre equips remots, de una forma amb eficàcia i independient del sistema d’arxius utilitzats en cada equip.
El protocol FTP està inclòs dins del model client-servidor , és a dir, un equip envia ordres (el client) i el altre espera sol·licituts per portar a terme accions (el servidor)

ADSL
El ADSL és un tipus de tecnologia de transmisió de dades digitals i accés a internet, que consisteix en la transformació mitjançant parells simètrics de coure de línia telefònica. Aquest és, un métode d’accés a internet a través de la línia telefònica que no impideix l’us regular de la línia per a cridades.

Les xarxes PLC
Les xarxes PLC, de les seues sigles en anglés Power Line Communications, són dispositius que aprofiten la instal·lació elèctrica per a transmetre dades a alta velocitat. En poques paraules, es tracta d'una tecnologia que convertix cada presa de corrent en una connexió a Internet. En este sentit, i per mitjà del filtrat de freqüències, les xarxes PLC són capaços d'oferir velocitats de connexió semblants a les d'un cable ethernet, separant la informació digital de la xarxa elèctrica.

La Banda Ampla Mòbil
La Banda Ampla Mòbil (BAM) , també coneguda com ADSM (per ADSL mòbil) ,1 és un servici d'Internet Mòbil amb banda ampla. Esta tecnologia permet obtindre internet en qualsevol lloc i moment, sempre que es dispose de cobertura mòbil, i pot oferir velocitats equiparables a les velocitats de banda ampla per cable (entre 3 i 42 Mbps depenent de l'operador i del tipus de connexió.


Satel·lit
El internet per vía setel·lit ens ajuda a proporcionar conexió a la xarxa a aquelles persones que viuen en pobles on no hi ha cobertura i cap companyia pot proporcionar aquests serveis, per tant, certes companyies proporcionen connexió des de l’espai.






Wimax
WiMax et permet tindre una connexió semblant a una ADSL tradicional amb cable, però en este cas sense cablejat, la qual cosa permet mobilitat entre els equips. WiMax, sigles de Worldwide Interoperability for Microwave Access (Interoperabilitat mundial per a accés per microones) . Amb Wimax no hi ha necessitat de connexió per cable entre els terminals de l'abonat i l'estació base Wimax i pot suportar cents, inclús milers de subscriptors amb una sola estació base. Després veurem el seu funcionament




LDMS
Bàsicament, LMDS és una tecnologia de comunicacions sense fil de banda ampla que s'inscriu en el marc del multimèdia i es basa en una concepció cel·lular . D'acord amb esta filosofia, estos sistemes utilitzen estacions base distribuïdes al llarg de la zona que es pretén cobrir, de manera que entorn de cada una d'elles s'agrupa un cert nombre d'usuaris, generant així d'una manera natural una estructura basada en cèl·lules, també crides àrees de servici, on cada cèl·lula té un ràdio d'aproximadament 4 quilòmetres (com a mitjana) , podent variar dins d'un interval entorn dels 2-7 quilòmetres . I com indica la primera sigla del seu nom -L (local) -, la transmissió té lloc en termes de distàncies curtes

martes, 22 de enero de 2019

Tipus de xarxes informàtiques 2


Adreça IP: IP significa “internet Protocol”. Es tracta d’un protocol d’un protocol de comunicacions a través de la xarxa. Després per altra banda tenim la adreça IP, que és el número que elegeixes o se t'ha assignat un altre dins de la xarxa, i que és la forma que té internet de saber qui és qui.
Es tracta per tant una espècie de matrícula per identificar-te quan estàs connectat. En canvi, hi ha dues adreces IP, les IP públiques i la IP privades, i cadascuna d'elles té una finalitat totalment diferent.

Màscara de xarxa: és una combinació de bvits que serveix per a delimitar l’àmbit d’una xarxa d’ordinadors. La seua funció és indicar als dispositius quina part de l’adreça IP és el número de xarxa, inclosa la subxarxa.

Grup de treball: Un grup de treball és un conjunt d’ordinadors que comparteixen recursos. En el model de grup de treball no existeix un servidor central i ordinadors, si no que són xarxes d'igual a igual d’on qualsevol ordinador pot complir els dos rols.

Gateway: La passarel·la o por Gateway és el dispositiu que actua d'interfície de connexió entre aparells o dispositius, i també possibilita compartir recursos, i que també possibilita compartir recursos entre dos o més ordinadors.
El seu propòsit és traduir la informació del protocol utilitzat en una xarxa inicial. Al protocol utilitzat en la xarxa de destí.
La passarel·la és normalment un equip informàtic configurat per dotar a les màquines d’una LAN connectades a d'ell des d’un accés cap a una xarxa exterior, generalment utilitzant per fer-ho operacions de traducció de xarxa.

DNS: Els DNS serveixen per a indicar-li a l'usuari que tecleja un domini a què servidor ha d’anar a recollir la pàgina web que desitja consultar.
Per entendre-ho millor, veurem un exemple pràctic:
En una pàgina web com https://www.digival.es/blog/que-son-las-dns-y-para-que-sirven/ o qualsevol altra que s’haja contractat, suposem que un usuari desitja accedir a ella, per tant tecleja al seu cercador el nostre domini www.digival.es. A l'apretar la tecla enter, el cercador consultarà amb el servidor DNS quina és la Ip del nostre domini, per últim entregarà al cercador la IP 85.112.29.231 que podrà tornar la nostra pàgina web al nostre usuari.




MAC: la direcció MAC és un identificador únic que cada fabricant li assigna a la targeta de xarxa dels seus dispositius connectats, des d’un ordinador o mòbil fins a routers, impressores i altres dispositius com Chromecast.

Ports: En informàtica, un port és una interfície a través de la qual es poden enviar i rebre els diferents tipus de dades. És a dir, ens dóna la possibilitat de fer un Input i un output.
El DHCP és una extensió del protocol Bootstrap desenvolupat el 1985 per connectar dispositius com terminals i estacions de treball sense disc dur amb un Bootserver de gran envergadura i ordinadors portàtils i per això complementa al BOOTP, entre altres coses, per

rla seua capacitat per assignar automàticament adreces de xarxa reutilitzables i per l’existència de possibilitats de configuració addicionals.



DHCP: és un protocol que permet que un equip connectat a una xarxa puga obtenir la seua configuració en forma dinàmica (és a dir, sense una intervenció especial). Sols has d'especificar a l’equip, mitjançant DHCP, que trobe una adreça IP de forma independent. El
L'objectiu principal és simplificar l’administració de xarxa.
El protocol DHCP serveix principalment per a distribuir la adreça Ip en una xarxa.

Adreça IP pública: es denomina d'alguna forma quan és visible en tot internet.
Quan accedim a internet des del nostre ordinador obtenim una adreça Ip pública subministrada pel nostre proveïdor de connexió a internet.

Adreça d'IP privada: Una adreça IP privada és una adreça Ip reservada per a us intern darrere d’un dispositiu de traducció d’adreces de xarxa, a part del públic.
Les adreces IP privades contrasten amb les adreces IP públiques, que són públiques i no poden utilitzar-se dins d’una xarxa domèstica o empresarial.

ENLLAÇOS


lunes, 14 de enero de 2019

Tipus de xarxes informàtiques


Segons el seu alcanç les reds poden ser:
PAN(xarxa d’àrea personal):
Parlem d’una xarxa informàtica de pocs metres, alguna cosa pareguda a la distància que necessita el bluetooth del mòbil per intercanviar dades. Són les més bàsiques i serveixen per a espais reduïts, per exemple si treballes a un local d’una sola planta amb un parell d’ordinadors.
Les xarxes Pan poden ser útils si vas a connectar dispositius que no estiguen molt lluny entre si.
Alguns exemples podrien ser els ordinadors personals, els escàners i les consoles de videojocs.
LAN (xarxa d’àrea local)
És la que tots coneguem i la que sol instal·lar-se a la majoria de les empreses, tant si es tracta d’un edifici complet com d’un local. Permet connectar ordinadors, impressores, escàners, fotocopiadores i molts altres perifèrics.
Aquestes xarxes poden incloure des dels 200 metres fins a un kilòmetre de cobertura.
CAN( Red d’àrea de campus)
Suposem que hem d’instal·lar una xarxa sense cables en un edifici major als 1000 metres quadrats, per exemple el MN4, un camp esportiu…
Les xarxes CAN, tenen la capacitat d’interconnectar diverses xarxes d’àrea específica que es troben a un punt concret. Aquesta connexió té la capacitat d’intercanviar dades de forma ràpida.
MAN (Xarxa d’àrea metropolitana)
Molt més amplis que les anteriors, poden incloure espais metropolitans molt més grans.
Són les que solen utilitzar-se quan les administracions públiques decideixen crear zones wifi en grans espais. Per exemple, pot ser tota la infraestructura de cables d’un operador de telecomunicacions per a desplegar de xarxes de fibra òptica. Aquest tipus de xarxa pot connectar les diverses xarxes Lan que hi ha en un espai de 50 kilòmetres.
WAN (Xarxa d’àrea amplia)
Són les que se solen desplegar en les empreses proveïdores d’internet per cobrir les necessitats de connexió de xarxes d'una zona molt ampla, com una ciutat o país.
SAN ( Red d’àrea d’emmagatzegament)
És una xarxa pròpia de les empreses que treballen amb servidors i no volen perdre rendiment en el tràfic d’usuari, ja que contenen una enorme quantitat de dades. Ho solen utilitzar les empreses tecnològiques.

Tipus de xarxes segons privadesa
Intranet: La intranet és una xarxa privada que pertany a una institució, organització o empresa. La intranet es considera com una xarxa d’internet privada.
La intranet en una organització té com objectiu connectar, unir i compartir informació i dades entre els empleats, estudiants o persones que pertanyen a l’organització sense tindre que recórrer a un mitjà públic i insegur.

Internet: es tracta d’un sistema de xarxes informàtiques interconnectades mitjançant diferents mitjans de connexió, que ofereixen una gran diversitat de serveis i recursos, com, per exemple l’accés a plataformes digitals.
El codi que utilitzem per a entrar el qualsedevol lloc web d’aquesta xarxa global és w.w.w

Extranet: a diferència d’una intranet, una extranet permet l’accés a terceres parts, és a dir que usuaris aliens a l’organització o empresa puguen menejar-se dins d’una determinada estructura de dades, la qual està determinada pel nivell d’accés que li atorguen les seues credencials d’accés. Es a dir que no tot el contingut de l’extranet està a disposició del públic que accedeix, sinó que està limitat pel nivell d’accés que atorguen el seu tipus d’autenticació.

Tipus de xarxes segons la seua relació funcional

Client- servidor
En aquest cas el servidor és una màquina específica que utilitza un sistema operatiu desenvolupat especialment per a aquest tipus de xarxa. Les estacions de treball comparteixen recursos disponibles a partir d’aquest tipus de servidor. L’execució de les tasques està dividida entre el client i el servidor. Aquest tipus de xarxa proporciona un major rendiment i nivells de seguretat més adequats per al treball professional en xarxa.

Punt a Punt
Punt a punt (P2P) és un tipus de xarxa on tots els equips connectats poden portar a terme el paper de servidor i d’estació de treball al mateix temps. En aquest cas, si algú volguera compartir un recurs podría oferir-lo als altres. Aquest és un tipus de xarxa per a treballs simples, on el volum d’informació intercanviat és xicotet i la seguretat no és un factor crític.

Tipus de xarxes segons la seua topologia

1.Bus o en línia
Són aquelles que están connectades a un mateix tronc o canal de comunicació, a través del qual passen les dades. Els dos extrems del cable coaxial acaben amb un “acabador”, que porta una resistència.
D’altra banda hi ha una sèrie de “derivadors” en forma de T, que són les rames a les quals que es connecten els equips informàtics.


 Aquest tipus de xarxa és la més fàcil de muntar, però té els inconvenients; si es trenca el cable, tota la xarxa deixa d’estar operativa. A més, a mesura que afegim nous equips, amb la desventatja de necessitar més espai, la xarxa té tendència a degradar-se i perdre senyal.

2.Anell
És aquella on un equip està connectat a altre, i aquest equip al següent, en forma de circle o anell, fins tornar a conectar-se amb el primer. Cada estació té un transmisor i un receptor. En ocacions, poden vindre unitats per dos cables i s’anomenen doble anell.
El problema és que una errada en el circuit deixa la red aislada.

3. Estrella
La topología en estrella és d’on venen els nodes que estan connectats a un “hub”.
Parlem d’un dispositiu que rep informació dels senyals, dades de tots els equips i les transmet a travé2s dels diferents ports.
Té l’avantatge de que quan algun cable es trenca, sols un ordinador quedaria aillat de la xarxa i la reparació seria més fàcil.
El repetidor ens permet afegir fàcilment nous equips. L’únic desavantage és el cost, ja que requereix un cable per cada equip més el “hub”.

4.Estrella extesa.
És molt semblant a l’anterior, però en aquest cas, alguns ordinadors es converteixen en el node principal o transmisor de dades d’altres ordinadors que depenen d’aquesta.

5.Red en arbre.
És molt pareguda a l’anterior a la xarxa d’estrella, però no té un node central. Tenim diversos “Hub”  o switch cadascun transmitent dades a una xarxa en estrella. El principal desavantatge és que requereix diversos “hubs” i gran quantitat de cable, no obstant no hi ha interferència de senyals i una millor jerarquia de la xarxa.

6. En malla
Tots els nodes estan interconectats entre sí. D’aquesta forma, les dades poden transmetres per múltiples vies, per tant el risc de trencar-se un dels cables no amenaça al funcionament de la xarxa. Tampoc requereix d’un “Hub” o node central i s’evita el risc d’interrupcions o interferències.


Enllaços
http://www.gadae.com/blog/tipos-de-redes-informaticas-segun-su-alcance/

http://www.grdar.com/2017/08/internet-intranet-y-extranet/


jueves, 20 de diciembre de 2018

Desenvolupament sostenible d'equips informàtics


L’obsolescència programada es quan un producte està dissenyat deliberadament per a tindre un temps de vida específic. Açò es per el general una vida més curta abans de que es desgaste per complet. També se li pot dir obsolescència planificada. Definitivament, es pot dir es tracta de programar la molt d’un aparell o el cicle de vida d’un producte.
Els productes, deixen de funcionar després d’un temps, no perquè estiguin estopejats si no perquè estan dissenyats pera que tinguin una vida limitada.
La renovació constant dels productes, ja sigui per incloure innovacions o motivada per l’obsolescència, té una gran repercussió a la societat, per tant aquest sistema és molt important per a que fluïsca la economia.

El objectiu del sistema es que el consumidor sempre compre el més actual.
L’obsolescència programada es quan un producte està dissenyat deliberadament per a tindre un temps de vida específic. Açò es per el general una vida més curta abans de que es desgaste per complet. També se li pot dir obsolescència planificada. Definitivament, es pot dir es tracta de programar la molt d’un aparell o el cicle de vida d’un producte.
Els productes, deixen de funcionar després d’un temps, no perquè estiguin estopejats si no perquè estan dissenyats pera que tinguin una vida limitada.
La renovació constant dels productes, ja sigui per incloure innovacions o motivada per l’obsolescència, té una gran repercussió a la societat, per tant aquest sistema és molt important per a que fluïsca la economia.

El objectiu del sistema es que el consumidor sempre compre el més actual.




Productes amb absolescència programada:
Cartutxos de tinta: els cartutxos de tinta que tan costen, mai arriben a acabar-se realment, aquests porten un chip , el qual arriben a un cert punt de tinta utilitzada, ens diuen que s’acabat i hem de renovar-los.
Llavadores: les llavadores tenen programat, en principi, 2500 llaves, després d’açò s’estropea i ja no es poden reparar.
Televisors: tenen un màxim de 20.000 hores de duració.
Bombetes: a diferència de les bombetes antigues, les actuals tenen un filament preparat per a estopejar-se després d’un temps i que el consumidor continue comprant bombetes.
Iphone: estan programats per a durar dos anys.

La brossa electrònica

La brossa electrònica està composta per tots els productes electrònics que retirem cada dia de casa i que van a parar a països en vies de desenvolupament, basicament és el cúmul d'aparells que ja no volem.

En aquests llocs s’acumulen les tonellades de aparells electrònics que, en teoria, han de ser reciclats i reutilitzats per al seu posterior us en aquests països en vies de desenvolupament.



Conseqüències de la brossa electrònica

Les baixes tases de reciclatge tenen un impacte econòmic negatiu, ja que les deixalles electròniques contenen abundants dipòsits d’or, plata coure, platino, paladi i altres materials recuperables d’alt valor.
S’estima que el valor d’aquestes deixalles és de 55.000 milions.

La brossa electrònica té una particularitat davant la resta: molts dels elements amb les que fabriquen els aparells electrònics són sustàncies tóxiques i afecten greument al mig ambient i als essers vius.

Aquests elements són enviats a països en vies de desenvolupament on els seus habitants sofreixen la acumulació d'aquests aparells.


Les tres erres són reduir, reciclar i reutilitzar.
Resultado de imagen de tres erres

Reduïr:  És un métode està basat en accions per a reduir la producció d'objectes susceptibles de convertir-se en residus, amb mesures de compra racional, ús adequat dels productes, compra de productes sostenibles. accions per a reduir la producció d'objectes susceptibles de convertir-se en residus, amb mesures de compra racional, ús adequat dels productes, compra de productes sostenibles.


Reutilitzar: quan diguem reutilitzar, ens estem referint a poder tornar a utilitzar les coses, donant una segona vida útil a materials que utilitzem cada dia i donar un ús el més prolongat possible abans de desfer-nos d’ells definitivament. Aquesta mesura, es basa en mesures per reparar els nostres productes i allargar la seua vida útil.

Resultado de imagen de reutilizar basura
Resultado de imagen de reutilizar basura
Reciclar: es tracta de sometre als materials a un procés químic necessari per separar els materials dels que està fet un material per poder crear "nous" productes.  Es a dir que mitjançant el reciclatge es redueix de forma significativa l’utilització de nous materials i amb ell, la generació de fem “nou”, no obstant això cal recordar que al reciclar es gasta molta energia i es contamina al processar els residus.
Resultado de imagen de reciclar  basura

Quan a casa es desbarata un aparell sempre el dugem a arreglar per veure si li podem canviar una peça o podem , en el cas de que no sigui possible comprem un aparell nou i aquest el deixem en el mateix centre d’on hem comprat el nou per a que el reciclen.
En el cas de canviar d'aparell sempre venem l'anterior (si està en condicions) o el deixem al centre d'on hem comprat el nou per a que es façen càrrec.

Webgrafia










sábado, 15 de diciembre de 2018

Sistemes operatius

A l'actualitat els ordinadors compten amb diferents tipus de sistemes operatius depenent d'on l'hem comprat. Poden ser de programari, els quals permeten a l'ordinador interpretar i densenvolupar programes, cal destacar que els programes propis d'un sistema operatiu no poden estar a altre.
Altre tipus és de sistema. Aquests permeten al maquinari que funcione.
El tercer tipus d'aplicació permet als usuaris dur a terme una o diverses tasques específiques

El conjunt de programes informàtics que permet l’administració amb eficàcia dels recursos d’un ordinador es conegut com sistema operatiu o software de sistema. Aquests programes comencen a treballar al encendre’s l’equip, ja que gestionen el hardware des dels nivells més baixos i permeten a més la interacció de l’usuari amb l’ordinador.

Les funcions més importants són:
Gestionar la CPU: se encarrega de administrar la CPU que esta repartida entre tots el processos que se estiguin executant en eixe moment.

Gestionar la RAM: per a assignar l’espai de memòria de cada aplicació i a cada usuari, en cas de ser necessari. En el cas de que aquesta memòria sigui  insuficient , es crea una memòria virtual, de major capacitat, però com està a l’emmagatzegament secundari ( disc dur) és més lenta.

Gestionar el i/o: el sistema operatiu crea un control unificat dels progames als dispositius, a través dels divers.

Gestionar processos: se encarrega de que les aplicacions se executen sense cap problema, asignant els recursos necessaris per a que aquestes funcionen.

Gestionar permisos: garantitza que els recursos siguen solament utilitzats per programes i usuaris que tinguen les autoritzacions que els corresponguin.

Gestionar arxius: té a veure amb l’escriptura i lectura al sistema d’arxius, i els permisos d’accés a ells.

Gestionar informació: el sistema operatiu proporciona informació, la qual es utilitzada a mode diagnòstic del funcionament correcte de l’ordinador.

Tipus de sistemes operatius:

Windows: va neíxer a l’any 1981, s’han creat molts models des del Windows 1 fins a l’actualitat. Aquest sistema oparatiu pertany a Microsoft.

La funció dels sistemes operatius Windows es facilitar l’accés de l’usuari a l’ordinador, amb una interfície i fàcil d’utilitzar, amb nous programes, més ràpid, etc. Prodria caracteritzar-se perquè fa ús de “finestres” per facilitar a l’usuari la seua interacció.


Linux:Linux és un gran sistema opartiu, el qual es paregut a Windows però aquest és totalment lliure. Aquest sistema operatiu funciona per línies de comandes.
Linux no es producte d’una sola companyia, es el resultat de la contribució d’un gran nombre de companyies i grups de persones. De fet, el sistema GNU/Linux es un component central, el qual es transforma en molts productes diferents: les anomenades distribucions. 
Resultado de imagen de lINUX

Mac OS: és el nom del sistema operatiu creat per la empresa Apple per a la seua línia d’ordinadors Macintosh, també va ser aplicat a les versions anteriors a System 7.6, i que aparegué per primera vegada en System 7.5.1.
Aquest sistema operatiu, va ser un dels primers sistemes dirigits al gran públic en comptar amb una interfície fràfica composta per la interacció del mouse, amb finestres, icones i menús.
És un sistema de pagament i està inclòs únicament en els productes de la marca Apple.
Molts anys abans de que es creara el sistema que coneguem, diversos enginyers de la marca van crear un sistema operatiu amb finestres que resultaba més agradable a l’usuari.
Aquest va ser el principi del Mac OS clàssic, desenvolupat íntegrament per Apple , el qual es va donar a coneíxer l’any 1985. A partir de la versió 10, el sistema va canviar la seua arquitectura totalment i es va passar basar-se en Unix, no obstant açò es conserven molts elements de versions anterios.
Resultado de imagen de Mac OS


Android: es un sistema operatiu basat en el nucli Linux. Va ser dissenyat principalment per a dispositius  mòvils amb pantalla tàctil, com telèfons intel·ligents, rellotges, televisions i automòbils.
Aquest sistema operatiu va ser desenvolupat per Android.inc, empresa que Google va recolzar econòmicament i més tard va comprar.

Android va tindre gran importància durant el llançament del HTC Dream, ja que era el primer sistema operatiu amb comptar amb una navegació tàctil i intuïtiva.
Imagen relacionada
IOS: és un sistema operatiu móvil de la multinacional apple.inc. Originalment desenvolupat per per a l’iphone, després se ha utilitzat amb altres dispositius com el iPod touch i el iPad. La intalació de IOS en hardware de tercers no està permesa.
Els elements de control consisteixen en barres de desplaçament, interruptors i botons.
La resposta a les órdens de l’usuari es inmediata i preveu una interfície fluïda. La interacció amb el sistema operatiu es inmediata i preveu una interfície fluïda. Aquesta interacció es porta a terme mitjançant desplaçaments, pessics, tocs, els quals tenen definicions diferents depenent del context de l’interfície.
Actualment IOS és el sistema operatiu més utilitzat en el món, darrere de Android i sols es pot utilitzar en productes móvils de Apple.

Resultado de imagen de ios

Webgrafia
http://wiki.inf.utfsm.cl/index.php?title=%C2%BFQu%C3%A9_es_un_sistema_operativo%3F.%C2%BFCuales_son_sus_funciones%3F

https://es.wikipedia.org/wiki/IOS 

https://es.wikipedia.org/wiki/Android

https://es.wikipedia.org/wiki/IOS

https://www.macstories.net/news/apple-releases-ios-1125-with-homepod-support-external-audio-source-control-fix-for-messages-bug-and-more/

https://bgr.com/2015/07/31/windows-10-upgrade-spying-how-to-opt-out/