Proveïdor
de serveis d’internet
Els proveïdors
d’internet van sorgir a finals de 1980 i principis de 1990, són les empreses i
organitzacions que proporcionen als usuaris l’accés a internet i serveis relacionats.
Aquests proveïdors
d’internet connecten els clients als clients d’altres proveïdors de servei per
mitjà de xarxes. Normalment, els proveïdors de serveis
d’internet, són empreses que proporcionen serveis de telecomunicacions de dades
i la connexió telefònica.
Un
navegador web és un programa informàtic que facilita a l’usuari el navegar per
la xarxa, açò és, el poder visualitzar i interactuar les pàgines web de qualsevol
xarxa. El seu nom prové de la seua capacitat per poder menejar-se, desplaçar-se
d’una pàgina web a un altra mitjançant utilitats com els enllaços, que
connecten les diferents pàgines web situades en diferents llocs del món.
-El navegador s’encarrega de llegir la
informació que es troba als servidors, i de la mateixa forma que un programa
d’imatges processa la informació i la mostra, obtenir la información necessària
per que les pàgines puguen ser mostrades.
-Adreça URL
És una sigla del idioma anglés
corresponent a Uniform Resource Locator. Es tracta de la seqüència de caràcters
que segueix un estàndard i permet anomenar recursos dins de l’entorn d’Internet
perquè puguen ser localitzats.
Les seues parts són:
Protocol, és el format en què es van a intercanviar les dades nostre navegadores i la màquina de destí. Hi ha diferents protocols, depenent del contingut que vullguem intercanviar. Així, per exemple, el http (hypertext transfer protocol) és per a la visualització de pàgines web, ftp (file transfer protocol) per a transferir fitxer, mail per a transmetre correus electrónicos,... Servidor, és el nom de la màquina destí. Este es compon de dos parts. El nom del servidor i el domini. Exemples de nom de servidor serien: www.yahoo.com, www.google.com, ayudaenlaweb.blogspot.com, www.manualweb.net, ... Nom del servidor, és el nom que se li haja donat a la màquina. Sol ser representatiu del lloc a què estem accedint. Per exemple, google, yahoo, flickr, youtube,... Domini de nivell superior, serien les ultimes tres lletres del nom del servidor. Són molt recognoscibles i les més normals són .com, .net i .org. Encara que hi ha moltes variants…
Alguns exemples:
HTTP: la http són les sigles de “Hypertext transfer Protocol” és un protocol de transferencia
d’informació entre diferents
serveis i els clients que usen pàgines web.
HTTPS: quan un URL comença amb Https en lloc de HTTP, vol dir que
el cercador està utilitzant un esquema segur per protegir la información que
està sent transferida. Aquest esquema és el que s’hauria d’utilitzar en tota transacció comercial a internet.
Mailto: serveix per enviar un enllaç per correu, en el qual pots
fer clic i iniciar un missatge de correu amb l’emissor.
El protocol FTP: defineix la forma en la que les dades han de ser
transferides a travessa d’una xarxa TCP/IP.
El objectiu del protocol FTP és
permetre el intercanvi d’ arxius entre equips remots, de una forma amb eficàcia
i independient del sistema d’arxius utilitzats en cada equip.
El protocol FTP està inclòs dins
del model client-servidor , és a dir, un equip envia ordres (el client) i el
altre espera sol·licituts per portar a terme accions (el servidor)
ADSL
El ADSL és un tipus de tecnologia
de transmisió de dades digitals i accés a internet, que consisteix en la
transformació mitjançant parells simètrics de coure de línia telefònica. Aquest
és, un métode d’accés a internet a través de la línia telefònica que no
impideix l’us regular de la línia per a cridades.
Les xarxes PLC
Les xarxes PLC, de les seues sigles en
anglés Power Line Communications, són dispositius que aprofiten la instal·lació
elèctrica per a transmetre dades a alta velocitat. En poques paraules, es
tracta d'una tecnologia que convertix cada presa de corrent en una connexió a
Internet. En este sentit, i per mitjà del filtrat de freqüències, les xarxes
PLC són capaços d'oferir velocitats de connexió semblants a les d'un cable
ethernet, separant la informació digital de la xarxa elèctrica.
La Banda Ampla Mòbil
La Banda Ampla Mòbil (BAM) ,
també coneguda com ADSM (per ADSL mòbil) ,1 és un servici d'Internet Mòbil amb
banda ampla. Esta tecnologia permet obtindre internet en qualsevol lloc i
moment, sempre que es dispose de cobertura mòbil, i pot oferir velocitats
equiparables a les velocitats de banda ampla per cable (entre 3 i 42 Mbps
depenent de l'operador i del tipus de connexió.
Satel·lit
El internet per vía setel·lit ens
ajuda a proporcionar conexió a la xarxa a aquelles persones que viuen en pobles
on no hi ha cobertura i cap companyia pot proporcionar aquests serveis, per
tant, certes companyies proporcionen connexió des de l’espai.
Wimax
WiMax
et permet tindre una connexió semblant a una ADSL tradicional amb cable, però
en este cas sense cablejat, la qual cosa permet mobilitat entre els equips. WiMax, sigles de
Worldwide Interoperability for Microwave Access (Interoperabilitat mundial per
a accés per microones) . Amb Wimax no hi
ha necessitat de connexió per cable entre els terminals de l'abonat i l'estació
base Wimax i pot suportar cents, inclús milers de subscriptors amb una sola
estació base. Després veurem el seu funcionament
LDMS
Bàsicament, LMDS és una tecnologia de comunicacions
sense fil de banda ampla que s'inscriu en el marc del multimèdia i es basa en
una concepció cel·lular . D'acord amb esta filosofia, estos sistemes utilitzen
estacions base distribuïdes al llarg de la zona que es pretén cobrir, de manera
que entorn de cada una d'elles s'agrupa un cert nombre d'usuaris, generant així
d'una manera natural una estructura basada en cèl·lules, també crides àrees de
servici, on cada cèl·lula té un ràdio d'aproximadament 4 quilòmetres (com a
mitjana) , podent variar dins d'un interval entorn dels 2-7 quilòmetres . I com
indica la primera sigla del seu nom -L (local) -, la transmissió té lloc en
termes de distàncies curtes
Enllaços



























